Masticació i cervell: molt més que un acte mecànic
La masticació no és només un acte mecànic per fragmentar els aliments i facilitar-ne la digestió, sinó un procés clau que activa i coordina diferents àrees del cervell. Quan masteguem, el sistema nerviós regula de manera coordinada els moviments de la mandíbula, la llengua i els llavis, alhora que processa la informació sensorial que prové de la boca, com la textura, la temperatura o el gust dels aliments. Aquesta interacció entre sensacions i moviments permet formar un bol alimentari segur i eficaç per a la deglució.
El paper del tronc encefàlic en la deglució
A més del cervell, el tronc encefàlic —especialment el bulb raquidi— juga un paper fonamental en aquest procés, ja que coordina de manera automàtica els moviments necessaris per empassar. Una masticació adequada facilita així una deglució més segura i efectiva, i contribueix a reduir el risc que una part dels aliments passi cap a les vies respiratòries (el que es coneix com a aspiració).
Neuroplasticitat i disfàgia: com la masticació pot ajudar
Els estímuls sensorials que es generen durant la masticació activen mecanismes neurològics implicats en l'inici de la deglució. Això millora la resposta dels músculs implicats i afavoreix la neuroplasticitat —la capacitat del cervell per adaptar-se i reorganitzar-se—, especialment en persones amb alteracions neurològiques o dificultats per empassar, una condició coneguda com a disfàgia.
La masticació com a estratègia terapèutica en la disfàgia
Tenint en compte aquests mecanismes, mastegar bé pot esdevenir una estratègia terapèutica de gran valor clínic. En casos de disfàgia, la introducció d'aliments amb textures segures que estimulin la masticació pot ajudar a preservar, estimular o fins i tot recuperar funcions relacionades amb la deglució.
Recomanacions per mantenir una masticació saludable
Hi ha diverses recomanacions que poden ajudar a mantenir o estimular aquesta funció. És important dedicar el temps necessari a mastegar bé cada mossegada, ja que una masticació pausada i efectiva facilita la formació del bol i redueix el risc d'aspiració. Sempre que sigui possible i no hi hagi contraindicació mèdica, convé evitar una dieta exclusivament tova o triturada, per tal de mantenir activa la funció sensorial i motora de les estructures de la boca i la cara.
Senyals d'alerta que cal tenir en compte
També cal estar atents a possibles senyals d'alerta que podrien indicar alteracions en la deglució, com ara tos durant o després dels àpats, canvis en la veu o dificultat per empassar, ja que poden requerir una valoració especialitzada.
Mastegar bé: un hàbit senzill amb un gran impacte per a la salut
En definitiva, mastegar correctament contribueix no només a una millor digestió, sinó també a la salut cerebral i a la seguretat de la deglució. És un hàbit aparentment senzill però amb un gran impacte funcional, que pot ajudar a prevenir complicacions i a reforçar els circuits neuromusculars implicats en aquest acte vital. Si es fa de manera conscient i adequada, pot esdevenir una eina terapèutica eficaç, especialment en contextos de prevenció o rehabilitació de la disfàgia.
Cristina Fernández-Getino Sallés, logopeda de la Clínica Universitària
Logopeda de la Clínica Universitària de Manresa