Per què no hauríem de perllongar l’ús del xumet

La funció del xumet en els primers mesos de vida

Fer servir el xumet durant els primers mesos de vida és una pràctica habitual. Té una funció natural: ajuda a calmar el nadó, estimula la succió sense necessitat d’alimentar-lo i contribueix al seu benestar emocional. Ara bé, si aquest hàbit es manté més temps del recomanat, pot deixar de ser beneficiós i arribar a perjudicar el desenvolupament correcte de la boca i la cara.

Quan parlem d’hàbits orals perjudicials, com ara fer servir el xumet durant massa temps, ens referim a conductes que poden alterar l’equilibri dels músculs de la cara i interferir en el creixement normal de les estructures orals. Aquest ús repetit pot provocar canvis tant en la forma de la boca com en la manera com funciona.

Quan el xumet deixa de ser beneficiós

Els experts consideren que la succió sense finalitat alimentària és normal fins als dos anys. Però, a partir dels tres anys, si el xumet encara s’utilitza sovint i durant molta estona, pot provocar deformacions a la boca i a la cara.

Els estudis mostren que l’ús prolongat del xumet pot fer que el paladar (el sostre de la boca) es torni més estret i més alt del que seria habitual. També pot provocar que les dents no encaixin bé entre elles o que la mandíbula es desplaci lleugerament de lloc.

Conseqüències de l’ús prolongat del xumet

Aquestes alteracions poden dificultar que les dents surtin correctament i afavorir que creixin tortes o desordenades. A més, poden afectar la posició natural de la llengua, que hauria d’estar recolzada al paladar quan estem en repòs, però que en aquests casos pot quedar en una posició baixa. Això pot interferir tant en la manera com empassem com en la manera com pronunciem alguns sons.

Els músculs de la cara, especialment els llavis i les galtes, també poden veure’s afectats i perdre força o treballar de manera desequilibrada. Això pot repercutir en funcions bàsiques com respirar pel nas, mastegar correctament o parlar amb claredat. Quan el nen comença a respirar per la boca, els efectes en el creixement facial poden ser encara més greus.

Quan i per què retirar el xumet

Per evitar aquestes complicacions, els especialistes recomanen retirar el xumet cap als dos anys i, com a molt tard, abans dels tres. A partir d’aquesta edat, els efectes negatius són més probables i difícils de corregir. Tot i això, si es deixa a temps, el cos té capacitat de corregir espontàniament molts d’aquests canvis.

El paper del logopeda i altres professionals

En aquest procés, el logopeda especialista en motricitat orofacial —una branca de la logopèdia que s’ocupa de la funció i el desenvolupament dels òrgans de la boca i la cara— pot tenir un paper clau. Pot detectar possibles alteracions des de ben aviat, valorar com funcionen els músculs i estructures de la boca i orientar les famílies per eliminar l’hàbit.

També pot dissenyar un tractament personalitzat per recuperar el bon funcionament de la zona afectada. Sovint, aquest treball es fa en equip amb altres professionals com l’odontopediatre, l’ortodoncista o el psicòleg infantil.

En resum, tot i que el xumet pot ser una eina útil durant els primers mesos de vida, cal tenir present que el seu ús prolongat pot tenir conseqüències importants. Prendre consciència a temps i comptar amb el suport dels professionals és fonamental per garantir un bon desenvolupament de la boca i la cara dels infants. El xumet ha de tenir un final, i com més aviat arribi, millor.

Tania Troya Sales, logopeda de la Clínica Universitària

També et pot interessar