Paràlisi facial: causes, tipus i com afecta la qualitat de vida

Què és la paràlisi facial?

La paràlisi facial és una alteració que provoca la pèrdua parcial o total del moviment muscular d’una meitat de la cara (o, menys habitualment, de totes dues), generalment a causa d’un problema al nervi facial, que és el setè parell de nervis cranials.

Tipus de paràlisi facial

Se’n poden distingir dos tipus principals:

Paràlisi facial perifèrica (PFP)

És la més comuna. Afecta el nervi facial a la seva sortida del cervell. Un exemple conegut és la paràlisi de Bell, que acostuma a aparèixer de manera sobtada i sense una causa clara.

Paràlisi facial central (PFC)

Prové d’una lesió al sistema nerviós central (SNC), és a dir, al cervell o a la medul·la espinal. En aquest cas, sol afectar només la part inferior de la cara i el costat oposat d’on hi ha hagut la lesió.

Causes de la paràlisi facial

Des del punt de vista mèdic, i més concretament etiopatogènic (és a dir, tenint en compte l’origen i el desenvolupament de la malaltia), la paràlisi facial pot tenir diverses causes:

• Idiopàtica: quan no se’n pot identificar la causa exacta, com passa sovint en la paràlisi de Bell.
• Iatrogènica: causada per una intervenció mèdica o quirúrgica.
• Traumàtica: com a conseqüència d’un accident o un cop.
• Congènita: present des del naixement.
• Infecciosa: derivada d’infeccions que afecten el nervi facial.
• Tumoral: quan hi ha presència de tumors que pressionen el nervi.
• Per procés òtic: és a dir, per problemes relacionats amb l’oïda mitjana o interna.
• Neurològica: causada per malalties que afecten el cervell o el sistema nerviós, com un accident vascular cerebral (AVC) o l’esclerosi múltiple (EM).
• Associada a malalties generals: com la diabetis o la sarcoïdosi.

Com afecta la paràlisi facial a la qualitat de vida?

La paràlisi facial provoca alteracions en els moviments de la boca, els ulls i altres zones de la cara (motricitat orofacial), però també pot afectar la sensibilitat, la percepció sensorial, la regulació de la circulació sanguínia (funció vasomotora) i la producció de saliva i llàgrimes (funcions secretores).

Encara que no es tracta d’una malaltia greu o maligna, sí que pot tenir un fort impacte en la qualitat de vida de la persona afectada, tant en l’àmbit funcional com en l’emocional i social.

Símptomes habituals de la paràlisi facial perifèrica

En els casos de paràlisi facial perifèrica, és habitual que hi hagi una debilitat o pèrdua de moviment en una sola meitat de la cara, incloent-hi el front, la parpella i la boca. Això genera una asimetria facial i dificulta accions quotidianes com:

• Empassar —especialment durant la fase inicial de la deglució, per falta de força i to muscular.
• Parlar amb claredat (sobretot pel que fa als sons que impliquen els llavis).
• Controlar la saliva.
• Fuites de líquids per la comissura bucal.
• Dificultat per expressar emocions com la tristesa, la sorpresa, la felicitat o la ràbia.
• Hipersensibilitat auditiva davant de sorolls intensos.

Tractament i rehabilitació logopèdica

La rehabilitació logopèdica té un paper fonamental en la recuperació de les persones amb paràlisi facial. Mitjançant la teràpia miofuncional orofacial —que combina exercicis específics amb manipulacions manuals i tècniques d’estimulació facial—, es treballa per recuperar la força, la mobilitat i el control dels músculs de la cara.

També pot ser necessari:

• Reeducar funcions com la masticació o la deglució.
• Aplicar estratègies compensatòries quan calgui.

Objectiu de la intervenció logopèdica

El principal objectiu és ajudar la persona a recuperar al màxim possible:

• La seva expressió facial.
• La capacitat de parlar amb claredat.
• La seguretat en accions tan bàsiques com menjar o comunicar-se.

Això contribueix a millorar el seu benestar i la seva autonomia.

Eva Pontaque Royo, logopeda de la Clínica Universitària

També et pot interessar