“Ja no puc anar a caminar amb les amigues, però es normal, amb la meva edat…” (dona de 80 anys).
“Ja veuràs quan tinguis la meva edat… jo ja no puc fer aquestes coses” (home de 52 anys).
“Soc massa gran per aprendre a utilitzar aquestes coses” (dona de 82 anys referint-se als mòbils).
Segur que heu sentit una veïna, el vostre pare o el vostre company de feina dir frases com aquestes en el vostre dia a dia. De fet, són moltes les coses que deixem de fer, experimentar i aprendre que justifiquem amb l’edat.
Però realment, l‘edat ens ha de limitar?
Dins del procés d’envelliment, és veritat que existeix una pèrdua de massa muscular, acompanyada d’una disminució de la força i de la resistència. Com a conseqüència d’aquesta reducció de la força i la resistència, ens fatiguem més quan fem activitats quotidianes i fa que deixem de realitzar-les. Pensem que deixar de fer les nostres activitats habituals és una cosa normal i és aquí quan comença el cercle viciós del desentrenament.
Com pot ser que l’americana Madonna Buder hagi acabat una ironman als 88 anys, que el català Miquel Pucurull continuï corrent maratons amb 80 anys o que l’italià Giuseppe Patternò, de 97 anys, s’hagi graduat en filosofia i història amb matricula d’honor?
Com és possible?
Doncs bàsicament, perquè s’ha demostrat que fer un entrenament de força i resistència d’uns 45 minuts de durada, dos o tres cops per setmana, ajuda a evitar aquesta pèrdua de massa muscular. Igual que un bon entrenament ens pot permetre recuperar-la si ja l’hem perduda. Evidentment, aquest entrenament ha de ser progressiu. No ens convertirem en Madonna Buder en una setmana.
També s’ha descobert que som capaços de crear neurones noves i connexions neuronals al llarg de tota la nostra vida, refutant la teoria anterior que creia que naixíem amb una quantitat X de neurones i que aquesta anava disminuint amb l’edat. A més a més, s’ha demostrat que fer esport de manera regular ajuda a crear noves neurones i que té un efecte positiu sobre la memòria i la millora de l’estat d’ànim.
Per tant, l’única cosa que necessitem és trobar la força de voluntat que ens ajudi a apagar la televisió, aixecar-nos del sofà i sortir a passejar a peu o amb bicicleta, jugar a pilota amb els nets i les netes o ballar amb la nostra parella.
Veient tot això no ens queda més remei que eliminar tots aquests prejudicis del nostre vocabulari i demostrar als més joves que no hi ha edat per fer esport, no hi ha edat per divertir-se i no hi ha edat per aprendre.
Fisioterapeuta de la Clínica Universitària de Manresa