Problemes de deglució i veu després d’una intubació

Què és la intubació orotraqueal?

La intubació orotraqueal és un procediment invasiu. Consisteix a introduir un tub o cànula des de la cavitat oral fins a la tràquea per mantenir la vida de les persones en determinats casos. Així com davant d’una aturada cardiorespiratòria, d’un traumatisme cranioencefàlic, d’una insuficiència respiratòria aguda o d’una disminució important del nivell de consciència, entre moltes altres situacions. Pel seu caràcter invasiu, a nivell de les estructures orals i laríngies pot generar alteracions logopèdiques relacionades amb la deglució i/o la veu.

Quines complicacions pot donar a la funció deglutòria i fonatòria

Els efectes de la intubació orotraqueal sobre la funció deglutòria i fonatòria poden ser directes a causa de l‘impacte del tub orotraqueal sobre les estructures laríngies. Es poden produir edemes, úlceres, granulomes, lesions del nervi laringi, debilitat muscular i pèrdua de sensibilitat, incoordinació respiració-deglució després de l’extubació. Tot això pot modificar anatòmica o fisiològicament els processos de deglució i/o fonació. Per això, després de retirar el tub, aquestes funcions no es recuperen de forma immediata, especialment si la intubació ha estat durant més de 48 hores. A major exposició, major afectació i més necessària la intervenció logopèdica.

Deglució

Pel que fa a la deglució, el tub orotraqueal manté oberta la glotis durant un període més o menys llarg de temps, invalidant els moviments naturals de la laringe i de la musculatura faríngia, causant atròfia muscular, debilitat dels músculs faringolaringis, així com rigidesa en la llengua, faringe i laringe. Els moviments intrínsecs de la laringe, com el reflex de tancament glòtic durant la deglució, es veuen afectats i l’edema ocasionat per mantenir un cos estrany en aquesta zona (el tub), amb la falta d’un estímul correcte sobre els mecanoreceptors de la laringe i faringe, fa que es redueixi la sensibilitat davant la presència del bol (saliva, secrecions, aliments, begudes…), alterant-se el mecanisme de la deglució, el que pot facilitar la penetració laríngia o l’aspiració traqueal. És a dir, que el bol entri a la via aèria, en direcció als pulmons.

Fonació

Quant a la fonació, després d’una intubació orotraqueal, també poden presentar-se alteracions de veu. Novament, això pot ser degut per diferents causes, com ara lesions de la mucosa de les cordes vocals, aparició de granulomes en aquestes, luxació de l’articulació cricoaritenoïdal, per una paràlisi de corda vocal…. Això pot afectar el timbre habitual de la veu, a l’esforç a l’hora d’emetre un so i la persona pot tenir dificultats per mantenir el seu volum de veu, el que pertorbarà la seva comunicació.

Així doncs, les persones que han estat intubades de manera prolongada poden tenir dificultats per deglutir de forma segura (risc per a la vida) i/o fonar (problemes de comunicació). Les logopedes intervenim en aquests casos per tal d’optimitzar la nutrició i millorar la comunicació de les persones que, després d’una intubació orotraqueal, presentin problemes de deglució i/o veu.