Malaltia de Parkinson: Símptomes i conseqüències

Què és?

La malaltia de Parkinson és neurodegenerativa i afecta el sistema nerviós de manera crònica i progressiva. Sovint s’inicia al voltant dels 60 anys, encara que també pot aparèixer de forma precoç abans dels 50. El Parkinson s’ha definit clàssicament com un trastorn motor. Algunes característiques són la lentitud de moviments, el tremolor en repòs i la rigidesa. Tot i això, també es donen símptomes no motors com trastorns cognitius i afectius, entre d’altres. A cadascuna de les diferents fases de la malaltia i a cada persona que la pateix, poden aparèixer o agreujar-se diferents símptomes de l’àrea de logopèdia. Com aquells relacionats amb la respiració, la veu, la parla, l’expressió facial, el llenguatge, l’escriptura i/o la deglució.

Conseqüències

El sistema respiratori

Pel que fa a la respiració, la rigidesa pot afectar el sistema respiratori. Per exemple, causant cicles respiratoris superficials i irregulars o un descens en la força dels músculs implicats en aquest acte. Això dificultarà determinades funcions, com ara bufar o fonar amb un volum de veu adequat.

La veu

La veu, a banda de poder veure’s afectada per aquestes alteracions en el sistema respiratori, també pot trobar-se dificultada per un augment de la tensió laríngia i una disminució de l’amplitud dels moviments de la musculatura de la laringe. Això pot ocasionar un descens en el volum de la veu, entre altres alteracions vocals, que poden dificultar la interacció comunicativa de la persona afectada i fins i tot veure’s reduïda la seva participació social.

La parla

A causa de la rigidesa, la lentitud i el tremolor de la musculatura implicada en la parla, aquesta àrea també es poden veure afectades la velocitat, el rang, l’estabilitat, el to o l’exactitud dels moviments per a la seva execució. La rigidesa i la lentitud de la musculatura orofacial poden provocar hipomímia, que fa referència a la pèrdua d’expressió facial. Això pot ser mal interpretat per part dels altres com una manca d’interès, una expressió seriosa o inclús com un element depressiu.

La deglució

La deglució de les persones amb malaltia de Parkinson també es pot veure compromesa a causa de la rigidesa, la lentitud de moviment, la reducció de la quantitat de moviments i el tremolor que poden afectar la musculatura labial, lingual, mandibular, faríngia i laríngia. Això pot dificultar el fet d’empassar adequadament, la qual cosa, alhora, pot provocar deshidratació, desnutrició i pneumònies per aspiració.

La comunicació

En relació amb els trastorns del llenguatge, tant la comprensió com l’expressió es poden veure limitades. Per exemple, hi poden haver dificultats en el control dels torns en una conversa, una limitació en l’expressió de continguts, opinions o emocions, així com dificultats en la comprensió de metàfores i ironies, entre altres. Tot això dificulta el fet de seguir el fil de la conversa, cosa que pot limitar poder conversar eficaçment.

L’escriptura

Per últim, pel que fa a l’escriptura, en alguns casos les persones que presenten alteracions en la coordinació motora dels músculs implicats en els moviments del canell i dels dits poden tenir dificultats per escriure. El més freqüent és la micrografia, que és una característica que afecta la mida de la lletra, disminuint-la considerablement i algunes vegades resultant illegible.

Els i les logopedes hem de vetllar pel benestar biopsicosocial, afavorir el desenvolupament i garantir una millor qualitat de vida de les persones que atenem. En aquest cas, si pateixes malaltia de Parkinson i tens algun dels símptomes descrits anteriorment, la logopèdia et pot ajudar a mantenir una comunicació interpersonal efectiva i una correcta alimentació i hidratació, entre altres objectius, per tal de garantir qualitat de vida.