5 mites sobre la cura dels peus

La podologia és la branca sanitària encarregada de tenir cura dels peus, una part del cos freqüentment ignorada, però essencial per a la mobilitat i la qualitat de vida. Tot i així, al llarg dels anys han anat apareixent diferents mites i creences errònies sobre com s’ha de tenir cura dels peus que poden comportar pràctiques inadequades o ignorar problemes que requereixen d’assistència professional.

Habitualment, aquests mites es transmeten de generació en generació i poden dificultar l’adherència del pacient als tractaments pautats. D’altra banda, són creences que promouen una idea equivocada sobre el manteniment de la salut dels peus.

A continuació exposem cinc dels mites més freqüents sobre la cura dels peus:

 1. Com més s’eliminen les durícies, més en surten. Les durícies, també anomenades hiperqueratosis, són processos d’engruiximent de la pell que apareixen per un excés de fricció provocat pel mitjó o el calçat o per una alteració biomecànica que té com a conseqüència un augment de pressió en un punt determinat.

Les hiperqueratosis, un cop eliminades, si no es tracta el motiu inicial pel qual surten, s’aniran formant. En ocasions, a causa del clima, el calçat o l’activitat física, pot donar la sensació que creixen amb més rapidesa, però no és a causa d’haver-les eliminat.

2. El dia abans d’una marató o pràctica esportiva, s’han de tallar les ungles. Tallar les ungles el dia abans d’una prova esportiva pot ser problemàtic. Si es tallen massa curtes pot quedar un excés de sensibilitat a la zona i pot augmentar la probabilitat que es clavin com a conseqüència del gest esportiu i dels microtraumatismes repetitius, interferint en el resultat de la carrera. Es recomana que el tallat d’ungles es faci entre 3 i 4 dies abans de la prova i que es realitzi un tall recte seguint la forma natural del dit.

3. Als ulls de poll se’ls ha d’aplicar callicides. En aquest cas, inicialment s’ha de realitzar un diagnòstic diferencial. En ocasions és un heloma o ull de poll, però també por ser una berruga. Per això, el tractament ha de ser diferent en funció de la patologia de la qual es tracti. Els callicides tenen un component anomenat àcid salicílic que produeix una cremada química a la zona on s’aplica, cremant l’ull de poll i la pell del voltant. Si no hi ha un control o el pacient pateix diferents malalties, com per exemple la diabetis, aquesta cremada pot acabar desencadenant una llaga.

4. Si tinc els peus plans, necessito plantilles. No tots els peus plans requereixen de suports plantars. Principalment són necessaris en aquells casos en els quals apareix simptomatologia o segons l’impacte funcional que aquesta condició pugui tenir pel pacient en el seu dia a dia. En tot cas, caldria utilitzar plantilles en aquells casos on hi hagi presencia de dolor, un desgast anormal del calçat o quan apareixen problemes funcionals, per posar alguns exemples.

5. Si m’opero de galindons, em tornaran a sortir. La possibilitat que els galindons tornin a sortir després d’una intervenció és mínima, però és una de les complicacions que poden aparèixer. Les causes que poden influir en una recidiva son diverses. Podria ser per l’ús d’un calçat inadequat després de la intervenció, per factors biomecànics i hereditaris, o per un postoperatori inadequat, entre d’altres causes.

També et pot interessar