Bronquiolitis en nadons: Tractament amb fisioteràpia respiratòria

La bronquiolitis en nadons és una malaltia molt comuna que afecta a infants de 0 a 2 anys. Aquesta apareix després d’entrar en contacte amb un virus, sent el més comú el VRS (virus respiratori sincitial), i habitualment ho fa durant els mesos d’hivern.

Símptomes de la bronquiolitis en nadons

Aquest virus afecta primer la nasofaringe, provocant rinorrea clara (mocs clars al nas) amb una mica de febre durant 2-3 dies.
Mica en mica, baixa als bronquíols i causa una inflamació i necrosi (mort cel·lular) d’aquests, així com una hipersecreció de mocs.
Tot això provoca en el nadó taquipnea (augment del ritme respiratori), tos i sibilàncies (se sent com un xiulet quan respira).

Tots aquests símptomes acostumen a durar uns 14 dies i, en alguns casos, es pot allargar fins a 4 setmanes.

Durant aquest període de malaltia, és molt habitual que els nadons tinguin una pèrdua de gana i dificultats per dormir a causa dels mocs, la febre i la tos.

Els principals factors de risc per patir bronquiolitis son:

El naixement prematur
Néixer amb un pes inferior a 2,5kg
Absència de lactància materna els primers 4 mesos de vida
La malnutrició
El tabaquisme parental
La pol·lució
La convivència en espais col·lectius (llars d’infants, escoles bressol…)

Com es transmet la bronquiolitis?

El virus es transmet entre nadons per aerosol o bé per contacte amb material infecciós directe o dipositat en superfícies.

Durant el confinament a causa de la Covid i amb el tancament d’escoles i llars d’infant, els nadons no van estar en contacte entre ells i per això els virus respiratoris no van circular. El fet de no estar en contacte amb aquests virus ha provocat que aquests nadons tinguin un sistema immunitari menys reactiu. Per això, aquest hivern, amb la tornada a la normalitat de les escoles, s’hagi produït un numero de contagis més elevat que altre anys.

És molt difícil prevenir la bronquiolitis en nadons, ja que es transmet per contacte amb altres infants, però es poden fer algunes coses. Si els pares són fumadors, s’ha d’evitar fumar dins de casa. Si en una família hi ha un cas de bronquiolitis, s’aconsella que els germans no comparteixin joguines per evitar transmetre el virus.

Tractament amb fisioteràpia respiratòria

No existeix, a dia d’avui, cap tractament per a la bronquiolitis aguda lleu. Es tracta d’evitar que la infecció empitjori i acabi amb un ingrés hospitalari. Es recomana mantenir una bona hidratació del nadó i intentar tractar els símptomes perquè el curs de la malaltia sigui més lleu. A més, s’hauria de consultar el pediatra si té dificultats per respirar i deixa d’alimentar-se.

La fisioteràpia respiratòria no curarà la bronquiolitis, però permet principalment millorar la qualitat de vida i el benestar del nadó durant el període de malaltia, millorant la gana i la qualitat del son.

La fisioteràpia respiratòria utilitza tècniques de drenatge manual de secrecions per ajudar a treure mocs dels pulmons. També es fan servir tècniques de rentat nasal, així com teràpies inhalades amb sèrum hipertònic per estovar el moc i que aquest sigui més fàcil de treure.