Què provoca la diabetis al nostre cos?

La diabetis és una de les malalties metabòliques que provoquen més lesiones als teixits i ossos en les extremitats inferiors a causa de la mala irrigació venosa i arterial i de la falta de sensibilitat per la mala funció dels nervis.

Les crítiques conseqüències

D’aquesta manera, les cures que el pacient diabètic ha de tenir amb els seus peus seran de vital importància per a la seva qualitat de vida. És important saber que la majoria d’amputacions d’extremitats inferiors està causada per aquesta patologia, però es pot evitar en la majoria dels casos seguint unes pautes de cures especifiques.

En molts casos, el pacient no és del tot conscient de la transcendència d’aquesta malaltia i cal ser molt disciplinat per garantir una bona qualitat de vida. Tot i així, la societat comprèn les conseqüències de la diabetis i això permet afrontar el futur amb més coneixements que ens condueixen a resultats molt prometedors.

Els peus i la diabetis

Els peus són els elements més distals de les nostres extremitats inferiors i per això reben les càrregues de la nostra deambulació i les agressions tèrmiques, químiques i del calçat. És per aquest motiu que les manifestacions vasculars i neurològiques són més freqüents que en altres parts del nostre organisme. Les principals alteracions són:

  • Les neuropaties. Comencen amb la pèrdua de sensibilitat de manera progressiva, la qual cosa impedeix adonar-se de les lesions que pot produir un calçat inadequat, com ara cremades per calor o fred. És vital l’ús de calçat fisiològic.
  • Els trastorns vasculars. La pèrdua de diàmetre de les artèries de les extremitats inferiors produeix menys irrigació, que es transforma en una sensació de fred.
  • Més facilitat per desenvolupar infeccions. Cal extremar la higiene i l’asèpsia de les ferides (flictenes, fregaments).

 

 

 

 

Mesures a prendre

El pacient diabètic ha d’observar diàriament els seus peus i en cas de tenir alguna dificultat per fer-ho demanar ajuda a una altra persona o fer servir un mirall. Si hi hagués alguna ferida caldria anar ràpid al centre d’atenció primària o la consulta podològica.

Els peus s’han de mantenir nets i secs:

  • El bany no pot superar els 10 minuts per evitar malmetre la pell.
  • Utilitzar un sabó suau i neutre.
  • Aplicar cremes hidratants adequades.
  • Comprovar la temperatura de l’aigua amb la mà, ja que ha de ser tèbia.
  • No utilitzar raspalls per evitar les erosions.
  • Assecar curosament amb una tovallola suau, sobretot entre els dits i sense fregar amb força.

Per tal d’evitar lesions

  • No tallar ni arrancar les durícies.
  • Quan s’estrena calçat cal fixar-se en què no es produeixin lesions i no utilitzar les sabates noves més de 30 minuts seguits al principi.
  • Evitar el calçat que genera humitat.
  • Tallar les ungles de forma recta procurant llimar els laterals.
  • No utilitzar callicides de cap tipus.
  • Fer servir mitjons de llana o cotó.
  • No aplicar mai escalfor directa si es té fred, ja que la pèrdua de sensibilitat pot produir cremades.
  • Comprovar que el calçat sigui idoni i no generi conflicte amb el peu.
  • Evitar dur mitjons ajustats o amples per tal que no hi hagi arrugues que poguin ocasionar fregaments.

Per acabar, remarcar que és important seguir les indicacions del metge i del podòleg per realitzar una bona prevenció.

També et pot interessar

Què he de fer si se’m clava una ungla?

Consells bàsics per tenir cura dels peus de les persones grans