El Trastorn Específic de Llenguatge (TEL) en entorns multilingües

Logopèdia

entorn multilingue

Durant els últims anys, s’ha produït un augment notable de persones que parlen més d’una llengua. En algun moment tots hem sentit la següent afirmació: “El monolingüisme és la norma i el bilingüisme/plurilingüisme és l’excepció”. Estimacions recents, però desmenteixen completament aquesta tesi. De fet, es calcula que més de la meitat de la població mundial és bilingüe i que un 40% parla més d’una llengua diàriament. Actualment, existeixen diverses condicions per ser o esdevenir parlant de més d’una llengua: la situació familiar plurilingüe (pares que no comparteixen la llengua materna), escolarització en una llengua estrangera, mobilitat professional a l’estranger, etc.

 

Què és el Trastorn Específic de Llenguatge (TEL)?

Els nens i nenes amb TEL són nens tan capaços d’aprendre com qualsevol altre nen. Amb tot, manifesten  dificultats per parlar i, de vegades, també per comprendre el llenguatge. És a dir, el TEL sol s’associa a dificultats, en l’aprenentatge i en l’ús del llenguatge. Que no estan relacionades amb discapacitat intel·lectual i/o altres condicions com el dèficit auditiu, la paràlisis cerebral o el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

Durant molt temps, davant casos en els quals es sospitava o es confirmava l’existència d’un TEL en nens provinents d’entorns multilingües. Molts professionals recomanaven dirigir-se al nen/a en una sola llengua i aquesta recomanació solia basar-se en la convicció que parlar més d’una llengua podia ser la causa o el motiu d’empitjorament en trastorns del llenguatge. Mentre que parlar una sola llengua podia aturar aquest trastorn o disminuir-lo. Amb tot, estudis recents han demostrat que el desenvolupament del llenguatge pot ser típic o atípic, independentment del nombre de llengües que es parlen. És a dir, el TEL afecta de forma similar a nens monolingües i plurilingües.

Per tant, com a pares de nens amb TEL que parlen més d’una llengua, hem de seguir la consigna de dirigir-nos al nostre fill/a en una sola llengua? Quins són els riscos de fer-ho?

En famílies on es parlen diverses llengües, dirigir-se a un fill amb TEL en una sola llengua pot elevar molt el risc d’aïllar-lo de la pròpia família.

Cal subratllar el fet que el multilingüisme ni és una malaltia ni un factor de trastorn. En els casos de sospita o confirmació de trastorn clínic entre els nens bilingües / plurilingües, el canvi a una sola llengua no disminuirà l’abast del trastorn; simplement crearà un nen monolingüe amb un trastorn.

 

4 consells a seguir per ajudar els nens amb TEL en entorns multilingües

  1. És important continuar utilitzant totes les llengües a les quals el nen/a ha estat exposat/da.
  2. No cal preocupar-se pel fet de barrejar diverses llengües en una frase. És totalment natural en casos de bilingüisme.
  3. L’objectiu principal ha de ser ajudar al nen/a a sentir-se a gust en expressar i/o rebre un missatge. Per tant, com a pares s’ha de seguir parlant al nostre fill/a en les llengües que s’utilitzen a casa, encara que nostre fill/a ens respongui en una llengua diferent a la que ens hi hem dirigit. Si respon el missatge és que ens ha entès.
  4. Utilitzar frases curtes i utilitzar el gest i les expressions facials pot ajudar al nen/a a entendre el significat que s’amaga rere les paraules (comunicació no verbal).