Estratègies per a l’aprenentatge multilingüe a casa: el mètode OPOL

En un món cada vegada més globalitzat, el multilingüisme s’està convertint en una habilitat essencial, no només per a la comunicació intercultural, sinó també com un avantatge en l’àmbit professional.

Entre el ventall d’estratègies disponibles, el mètode OPOL (One Person/parent, one Language), que són les sigles d’una persona/un progenitor, una llengua, pot ser una bona opció quan els pares parlen diferents llengües maternes o la llengua de l’entorn és una altra.

El mètode OPOL consisteix en què cada membre de la família es comuniqui amb l’infant en una llengua específica, associant així persones amb idiomes. Aquest enfocament no només facilita l’aprenentatge de múltiples idiomes des d’una edat primerenca, sinó que també ajuda els infants a desenvolupar habilitats lingüístiques profundes i natives en cada idioma.
Hi ha diferents estratègies a considerar. Les famílies multilingües poden adoptar enfocaments creatius i mixtos per adaptar-se a les necessitats i contextos específics.
Algunes serien:
– Minority Language at Home
– Time and Place (T&P)
– Mixed Language Policy (MLP)

Més enllà del mètode escollit, el que és important és fomentar un entorn estimulant i enriquidor per a l’infant que fomenti la seva curiositat.
L’exposició de manera constant a diferents llengües en contextos específics o a través de persones específiques genera la distinció entre dues llengües, facilitant l’aprenentatge i l’ús dels sistemes multilingües.

El mètode OPOL permet:
– Que l’infant associï una llengua a una persona i afavoreix que sàpiga distingir diferents llengües
– Immersió lingüística, donat que l’infant té l’oportunitat d’aprendre la llengua amb un parlant natiu o competent. Això afavoreix que l’infant entri en contacte amb altres aspectes culturals vinculats amb la llengua.
– Vincle afectiu que connecta amb les arrels culturals i familiars.

A mesura que els infants creixen, la influència de l’entorn pot afavorir una de les dues llengües. Mantenir el mètode en situacions socials on un idioma és dominant pot arribar a ser difícil. Per tant, aquest mètode també requerirà:
– Constància, ja que l’interlocutor ha de fer ús exclusiu de la seva llengua.
– Una exposició equilibrada a les diferents llengües.
– Esforç per mantenir la fluïdesa de les llengües.

Aquesta estratègia proporciona una estructura clara i consistent per a l’adquisició de llengües, contribuint al desenvolupament de propietats arbitràries del llenguatge, major consciència fonètica, flexibilitat i la possibilitat d’avançar en l’adquisició de terceres llengües, així com beneficis en l’adaptació. Tot plegat, una bona manera de preparar els infants per a un futur global i multicultural.

També et pot interessar