Fisioteràpia, una aliada contra el bruxisme

Apretar la boca durant el son o durant el dia, a la feina o davant d’altres situacions estressants és comú en moltes persones. Activar els músculs de la boca de forma involuntària rep el nom de bruxisme i aquest fenomen el relacionem sovint amb l’estrès.

Ja fa anys que els odontòlegs relacionen el bruxisme amb el desgast dentari, el dolor i tensió dels músculs de la masticació. Es proposen fèrules de descàrrega per evitar que les dents pateixin i es malmetin. No obstant això, posar una fèrula no redueix que la musculatura s’activi de forma involuntària. És a dir, no evita el bruxisme, només algunes de les seves conseqüències. El mal de cap o de mandíbula en aixecar-se, la fatiga dels músculs de la masticació, la rigidesa en els moviments de la mandíbula, etc. Són alguns dels símptomes relacionats amb el bruxisme que poden no desaparèixer amb l’ús de la fèrula.

Què provoca el bruxisme?

Gràcies a la investigació, sabem que el bruxisme es dona per activació de certes àrees del cervell que es relacionen amb l’activació de la musculatura de la masticació. A més, sabem que el temps màxim que una persona bruxista activa la musculatura al llarg d’una nit no és superior a 14 minuts dormint al voltant de set hores i mitja. Aquest temps sembla que no seria suficient per provocar tots els símptomes que es relacionen amb el bruxisme, sinó que dependrien de molts altres factors. El que sí s’ha plantejat és quines estratègies serien les més adequades per disminuir l’activitat d’aquestes neurones que activen els músculs de la boca de forma involuntària.

Part important d’aquesta resposta té relació amb l’estrès. Cada vegada que un ésser viu s’estressa ho fa perquè percep que algun estímul del seu entorn és potencialment perillós. Si existeixen molts factors que motiven l’estrès o es mantenen en el temps, les neurones que s’activen de forma específica passen a estar molt més temps activades.

La resposta o afrontament a un estímul estressant comporta una descàrrega de neurotransmissors i hormones. Aquests, arriben al sistema múscul esquelètic i li envien el missatge que es prepari per activar-se, ja que tocarà lluitar o fugir. La intensitat de la resposta serà igual o molt propera a la intensitat de l’estímul estressant. Fins aquí, tot el mecanisme no genera més problemes, però si privem el cos d’una resposta física a l’estrès, comença el conflicte. De fet, ho fem constantment, perquè si ens estressem a la feina no sortim corrents ni ens barallem amb els companys o el nostre cap. Tenim normes de conducta que ens ajuden a conviure, però que no modulen la resposta física a l’estrès. Per tant, el cos ha de desviar la resposta física cap a altres direccions. El bruixisme és el cas de l’activació involuntària dels músculs de la masticació.

Tractament del bruxisme amb la fisioteràpia

La proposta que fa la fisioteràpia per resoldre aquest conflicte passa per tractar el dolor muscular o articular de la boca, com faríem amb qualsevol altra articulació. A més, estableix les estratègies d’exercici més adequades per permetre donar una resposta física a l’estrès. Una de les estratègies més indicades és l’exercici aeròbic intervàlic d’alta intensitat, conegut com a HIIT (High Intensity Interval Training). Aplicat a la persona bruxista, el HIIT és una via d’eliminació d’estrès i presenta resultats molt positius en pacients amb símptomes que s’han associat al bruxisme. Tant la intensitat, com la durada i la freqüència de les sessions s’han d’adaptar a cada persona, sent el fisioterapeuta el professional més indicat per programar aquest tipus d’exercici.