Què és l’afàsia?

Què és i què causa l’afàsia

L’afàsia és un trastorn del llenguatge ocasionat per una lesió cerebral en una persona que prèviament podia parlar amb normalitat. L’etiologia de l’afàsia pot ser molt diferent, des d’un ictus, un traumatisme, un tumor, una malaltia neurodegenerativa, etc. Els ictus o accidents cerebrovasculars són la primera causa de l’afàsia. Aproximadament el 30% de les persones que han patit una lesió cerebral presenten aquest trastorn del llenguatge. El pronòstic d’aquest dependrà de les característiques de la lesió (el tipus, l’extensió, la localització i l’ etiologia).

Quins són els símptomes?

El trastorn afàsic es caracteritza per alteracions en l’emissió dels elements sonors de la parla, dèficit en la comprensió i trastorns en la denominació i l’evocació de paraules. S’ha de tenir en compte que l’afàsia afecta a totes les modalitats lingüístiques. Ja que, es tracta d’un trastorn de la capacitat del cervell per elaborar el llenguatge.

Per tant, la persona no només tindrà afectada l’expressió oral, sinó que també hi haurà una afectació de la lectura i l’escriptura. A més, el pacient afàsic també podrà presentar altres possibles trastorns cognitius derivats de la lesió cerebral i altres problemes socioafectius i de la comunicació, derivats de la nova situació personal i social després de la lesió.

La rehabilitació de l’afàsia

La rehabilitació amb una persona que pateix un trastorn afàsic ha de començar el més aviat possible. A més, s’ha de potenciar la intervenció amb un equip multidisciplinari. Aquest haurà d’estar format per professionals com neuròlegs, neuropsicòlegs, logopedes, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i treballadors socials, entre d’altres.

Com a logopedes, la nostra funció serà la rehabilitació del llenguatge per tal de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients i també involucrar la família en el tractament. És important que els familiars i els professionals coneguin com han de tractar el pacient amb afàsia. Que la persona no pugui parlar ni comprendre el llenguatge no significa que no es pugui comunicar. Per tant, no se l’ha d’aïllar.

La comprensió de les limitacions del pacient, l’estimulació i l’acompanyament continu són factors importants en el procés evolutiu per recuperar les capacitats del pacient. S’ha de potenciar un entorn optimista, dinàmic i la cooperació familiar per avançar en el tractament del pacient amb afàsia.

També et pot interessar